dimecres, 22 d’octubre del 2014

Treball d'investigació sobre el propi nom



“Antigament, i encara avui, es pensa que el nom té una força màgica, que és un símbol per a la persona que el porta, el símbol del jo, de la identitat. En alguns països el nom de la persona era un secret i no es podia pronunciar en presència d’estranys perquè els enemics no poguessin fer cap mal a aquella persona. Els xinesos posaven als fills noms lletjos perquè no despertessin l’enveja dels déus. Els europeus cristians posaven als seus fills els noms de sants per assegurar-se un lloc al cel. Conten que en època dels Inques es posava nom als nens quan complien dos anys, i se celebrava en una cerimònia que en l’idioma quítxua significava tallada de cabell.

( Text estret del material Projecte Mirades del Món. Save the Children.)

Cerca l'origen i significat del teu nom clicant en els enllaços