“Antigament, i encara avui, es pensa que el nom té una
força màgica, que és un símbol per a la persona que el porta, el símbol del jo,
de la identitat. En alguns països el nom de la persona era un secret i no es
podia pronunciar en presència d’estranys perquè els enemics no poguessin fer
cap mal a aquella persona. Els xinesos posaven als fills noms lletjos perquè no
despertessin l’enveja dels déus. Els europeus cristians posaven als seus fills
els noms de sants per assegurar-se un lloc al cel. Conten que en època dels
Inques es posava nom als nens quan complien dos anys, i se celebrava en una
cerimònia que en l’idioma quítxua significava tallada de cabell.
( Text estret del material
Projecte Mirades del Món. Save the Children.)
Cerca l'origen i significat del teu nom clicant en els enllaços